19 may. 2015

AQUEST DISSABTE HO CELEBREM


Aquest dissabte 23 de maig tenim el sopar de tot l’equip de Primera Persona. Per celebrar, fer brindis a la salut de l’èxit del passat festival i començar a dir noms pel següent, cada vegada més grans i més irrealitzables a mesura que passa la nit, però que amb l’emoció del moment donarem per fets. La cosa és que després ens desplaçarem a l’Heliogàbal i estarem posant discos fins que ens facin fora. En Kiko Amat fa setmanes que vol punxar, té tantes ganes que som dimarts i ja ha preparat l’arsenal de hits que sonaran el cap de setmana, com a mostra la fotografia que il•lustra aquest post. Apunteu: The Bussines, The Claim, Newton Neurotics, Back to Zero... En Miqui Otero al contrari del Kiko, va punxar tres hores al Castell de Montjuic fa uns dies així que, com fas quan vas de viatge i no treus la roba de la maleta, vindrà amb discos molt similars: Chango Abellán, Chacho, soul i una mica de garajot). Finalment en Jordi Garrigós va anar a Londres a gastar-se tot el que encara no havia cobrat de Primera Persona en discos. Les darreres adquisicions d’un pound al Music & Video Exchange de Nothing Hill Gate sonaran acompanyades del seu populisme habitual que tant enerva als seus companys de sessió. Si no el segresten durant la nit o es dóna un cop molt fort al cap acabarà amb “Sparky's dream” de Teenage Fanclub.

De dotze a tres, aquest dissabte. Estarem els tres de Primera Persona a l’Heliogàbal. Quedi dit.



8 may. 2015

LA IDEA DEL SUR (per FRANCISCO CASAVELLA)


Recuperem aquest text publicat l’estiu del 2003 pel sempre anyorat Francis Casavella al Suplemento Verano del diari El Mundo. Una carta a Kiko Veneno, que avui tanca la primera jornada del festival PrimeraPersona 2015


Querido Kiko... Disculpa ante todo que me atreva a escribirte y a tutearte sin que nadie nos haya presentado. Disculpa también que la carta sea pública, aunque no vaya a rozar en ella otros límites que los de mi propia intimidad al rendirte la admiración más sincera.Una admiración que, formulada así, ya no parece ni admiración, ni nada, pero que, desde luego, es sincera y, por supuesto, y sobre todo, es admiración. Y que ya se extiende en los años. Porque corrían los últimos setenta, cuando escuché por vez primera La muchachita y Los delincuentes en Radio 3, arrebujado entre las sábanas, en una de esas habitaciones adolescentes que, como sus dueños, son todas iguales y todas diferentes. Enseguida me puse a buscar y, tras no pocas pesquisas, encontré el disco de Veneno (me costó 555 ptas.) y ya me hice por siempre fanático de la idea del Sur, algo que me gustaría contarte aquí entre otras cosas.

7 may. 2015

PER QUÈ M'AGRADA CAITLIN MORAN (per MARTA SALICRÚ)



1. Perquè té sentit de l'humor: els capítols de 'Cómo ser mujer' en què descriu les misèries del trànsit cap a la maduresa física del cos la dona (l'adveniment de la regla, els pits i el pèl púbic), són hilarants.

2. Per la manera com aborda el feminisme: Moran defuig el discurs acadèmic a favor d'un de planer, en què la defensa de la igualtat entre dones i homes es tracta a partir de la quotidianitat. Potser és un discurs menys profund que el dels textos teòrics, però és molt vàlid per generar adeptes a la causa feminista. Tant entre les dones com entre els homes, als quals també convida a enfilar-se a una cadira, aixecar el puny i cridar: “Sóc feminista!”.

3. Perquè no té pèls a la llengua... i sí al pubis: La Moran passa de tabús. Per exemple, no té problemes per reivindicar el seu cony pelut quan critica la depilació púbica, que vincula a una indústria del porno fal·locèntrica. Tampoc no es talla a l'hora de qüestionar la maternitat com una experiència essencial en la vida de les dones (tot i que ella és mare) ni per oposar-se a la idea que un avortament és sempre traumàtic.

4. Perquè es va saber obrir pas en un món tan masculí com el periodisme musical: va començar la seva carrera al desaparegut setmanari 'Melody maker' –quan tenia només 16 anys– i va presentar un programa musical a la tele. Avui és columnista a 'The Times'.

5. Perquè és un exemple de 'girl power': Amb més de 530.000 seguidors a Twitter, és una de les dones britàniques més influents en aquesta xarxa social. Fa tuits de manera maníaca, però comparteix articles interessants sobre feminisme i parides per riure.

6 may. 2015

Y A TI, TODD MCEWEN, TE ENCONTRÉ EN UNA CAJA (per LUCÍA BARAHONA)


Tiempo ha, trabajaba yo en la librería de segunda mano más alucinante del mundo: SKOOB BOOKS, ubicada en pleno barrio londinense de Bloomsbury. Fui librera en Londres un porrón de años, e incluso mantuve un blog, ya extinto, en el que desgranaba mi día a día libresco, con sus cajas de libros, sus clientes bizarros (¿tienen alguna sección sobre animales con prótesis?), sus mercadillos y, por encima de todo: la compra en directo de las bibliotecas particulares de la gente.

Más o menos, solía suceder de la siguiente manera: alguien se moría (o se mudaba, o necesitaba ganar algo de espacio en su hogar) y algún familiar nos llamaba para deshacerse de la colección de libros del susodicho difunto. Y ahí entraba yo. Presta y veloz, al ser la única entre mis compañeros que disponía de carnet de conducir, me introducía en la furgoneta de la librería y acudía a todos los rincones de la capital inglesa dispuesta a tasar libros y más libros, al vuelo. Llegué a ser una verdadera experta y, tras un simple vistazo, sabía cuántas libras podría llegar a desembolsar. A veces, las personas que vendían aceptaban mi oferta; otras, no. Pero casi siempre decían que sí: los británicos tendrán sus pegas, pero nada les gusta más que volver a dotar de vida cualquier objeto, a tenderos no los gana nadie.